EL GUEPARD I L'ANTÍLOP

Un dissabte al migdia, com qualsevol altre, a la sabana es respira molta tranquil·litat. Els animals ja comencen a tenir gana i el guepard es prepara per anar a caçar, a veure si avui aconsegueix un antílop adult per menjar!

El guepard comença a despertar-se. S’aixeca, s’estira una mica per despertar-se bé i comença a caminar entre l’herba seca i groguenca. A uns 200 metres es veuen tres animalons que salten amunt i avall. El guepard s’adona, aixeca la vista i comença a apropar-s’hi, sense fer cap soroll. Quan està aprop dels antílops, que menjen del terra, es fixa en el que té devant, una mare amb un antílop petit. S’intenta apropar més i es queda quiet, fixant la mirada en el petit antílop, s’adona del que passa, s’adona que l’animaló té els ulls completament blancs... ell, el guepard, pensa que és cec. Es queda uns quants minuts més quiet, amb ells ulls plens de pena i una posició de culpa. En aquell moment decideix girar-se a poc a poc i tornar sota l’arbre en el qual reposa. Quan el guepard es gira, els antílops, s’adonen que estava allà, observant-los. La mare i el fill se’l queden mirant com marxa, sense tornar des d’on venien ni posar-se a còrrer. Se’l miren, se’l miren fins que ja se’l confon, lluny, amb l’herba.

A LA VIDA NO ESTEM SOLS

Quan parlem del tema, a la vida no estem sols, ens podem referir a moltes coses, és un tema molt extens ja que té diverses opinions per argumentar, més endavant explicaré per què té diverses opinions. Però el que jo explicaré en aquest text és la meva opinió sobre si estem sols o no en aquest món.

La meva opinió sobre aquest tema és negativa. Penso que sí que estem sols i que, al final de tot, només un mateix pot arribar on es proposa perquè ningú et complirà els teus somnis, només tu pots fer-los veritat.

Sí que és veritat que sempre tenim la família i amics, però, com he comentat abans, opino que només tu pots aconseguir les metes que et proposes i és que ningú ho farà per tu.

Per altra banda, tornant a la primera argumentació, opino que tots ens creem el camí, a vegades amb ajuda però sempre prenem les decisions nosaltres. Un mateix sap què vol i què deixa de voler, sap què vol per a ell mateix, què vol construir i què vol destruir, quins camins vol seguir i quins camins vols deixar enrere.

Quan estàs malament, qui t’ajuda? Molts respondrieu que els que us estimes sempre ajuden i sempre volen que siguis feliç i, sobretot, intenten fer-te feliç, però, ningú pot entendre’t. El que un mateix pensa no ho pensa ningú més, és una cosa que és impossible de realitzar, cadascú té el seu pensament, cadascú té les seves virtuts i els seus defectes en el seu pensament o la seva manera de pensar.

Per què aquest tema té diverses opinions? Per la diversitat de mentalitats que fa rica aquesta societat i que fa que un estigui sol en aquest món, perquè cadascú té la seva manera de pensar que ningú pot canviar ja que aquesta manera de pensar és voluntària.