EL GUEPARD I L'ANTÍLOP

Un dissabte al migdia, com qualsevol altre, a la sabana es respira molta tranquil·litat. Els animals ja comencen a tenir gana i el guepard es prepara per anar a caçar, a veure si avui aconsegueix un antílop adult per menjar!

El guepard comença a despertar-se. S’aixeca, s’estira una mica per despertar-se bé i comença a caminar entre l’herba seca i groguenca. A uns 200 metres es veuen tres animalons que salten amunt i avall. El guepard s’adona, aixeca la vista i comença a apropar-s’hi, sense fer cap soroll. Quan està aprop dels antílops, que menjen del terra, es fixa en el que té devant, una mare amb un antílop petit. S’intenta apropar més i es queda quiet, fixant la mirada en el petit antílop, s’adona del que passa, s’adona que l’animaló té els ulls completament blancs... ell, el guepard, pensa que és cec. Es queda uns quants minuts més quiet, amb ells ulls plens de pena i una posició de culpa. En aquell moment decideix girar-se a poc a poc i tornar sota l’arbre en el qual reposa. Quan el guepard es gira, els antílops, s’adonen que estava allà, observant-los. La mare i el fill se’l queden mirant com marxa, sense tornar des d’on venien ni posar-se a còrrer. Se’l miren, se’l miren fins que ja se’l confon, lluny, amb l’herba.